96 559 00 51 Grandaria del text Grandaria menor de lletra Grandaria major de lletra idioma Español Valencià
  1. >
  2. Monuments >
  3. Convent de la Mare de Déu del Miracle
tornar

Convent de la Mare de Déu del Miracle

L'augment de la devoció per la taula de la Mare de Déu a l'ermita de Sant Antonio motiva els senyors de Cocentaina a la fundació d'un convent de monges perquè es dedicaren al seu culte. Així, l'u de desembre de 1653, el comte de Cocentaina obté llicència per a fundar el convent. En aquest moment van arribar a Cocentaina un grup de monges caputxines descalces de Granada i es van instal•lar a les estances superiors de l'ermita, la Sala d'Ambaixadors.

L'any següent, s'establiran les bases per a la fundació del convent firmades a València el 4 de febrer de 1654. Per al nou convent els comtes van concedir el sector nord del seu Palau, que es va ampliar cap al nord amb una construcció del nou monestir i la compra de les cases de l'al voltant el 22 d'octubre de 1656, segons una acta del llibre de fundació del convent.

Les obres del nou recinte al qual es destinaria el culte de la Mare de Déu del Miracle van acabar en 1670, moment que s'aprofita per a traslladar la icona d'estil bizantí al monestir en solemne processó. El nou recinte sagrat es caracteritza per una façana que s'obri al Pla amb una absència total de decoració; consta d'un primer cos en què s'obri la porta principal amb un arc de mig punt i les finestres corresponents a la sagristia. Damunt d'aquest es troben els contraforts de la coberta de la nau i el campanar. L'església està formada per una nau amb coberta de volta de canó amb llunetes laterals de tres trams; el cor se situa al peu de la nau i damunt d'un arc de carpanell. A finals del segle XVII i principis del XVIII el comte de Cocentaina encarrega a Paolo di Mattei una sèrie de llenços en commemoració de la fundació del nou convent i del trasllat de la Mare de Déu.

GALERÍA FOTOGRÀFICA

® Ajuntament de Cocentaina