96 559 00 51 Grandaria del text Grandaria menor de lletra Grandaria major de lletra idioma Español Valencià
  1. >
  2. Monuments >
  3. Les Torres de la Muralla
tornar

Les Torres de la Muralla

La conquesta cristiana de la Qustantaniya musulmana a mitjan segle XIII va significar un canvi del paisatge urbà del territori. El nou assentament cristià, l'actual vila vella de Cocentaina, es va produir en un lloc central i pla, immediatament fortificat per a defensar-se davant l'amenaça de les revoltes sarraïnes i per a un millor control fiscal dels nouvinguts.

Fins al segle XVIII, la muralla de Cocentaina presentava una forma quadrangular irregular desenvolupada al llarg de més d'un quilòmetre de perímetre, limitat per dos fosses naturals: a l'est, el barranc del Sord i, al sud, el barranc de Santa Bàrbara. Els murs, fabricats amb la tècnica de la tàpia, devien tenir una altura mitjana de deu metres i una amplària de metre i mig. La distribució de les torres tenia l'ordre següent: a l'est, nord i oest hi havia sis torres; al sud, tan sols n'hi havia tres i se'n repartien quatre en cada cantó. Les portes principals d'entrada a la vila se situaven, al nord, per la porta de l'Àngel, a l'est, per la porta de Travadell, i, al sud, pel Portal Fosc.

GALERÍA FOTOGRÀFICA

® Ajuntament de Cocentaina